Algunes consideracions
- Psssssssssssst!
El joc ha començat
- Tot
i que no hi ha cap norma que prohibeixi parlar, durant el joc, els
jugadors no parlen: per una banda no poden fer cap comentari sobre
les cartes que delati el joc i atemptar contra la norma sagrada i per
altra banda si fan qualque altre comentari demostren que no estan pel
joc (i per tant no juguen, emprenyen) i, a més a més, dificulten
als altres jugadors el recompte mental de les cartes impedint gaudir
del plaer que el propi joc proporciona portant-lo cap dret a
l'avorriment. Es per això que possiblement l'inventàs un mut, i si
no és així, al manco ho diuen.
I és que guanyar de qualsevol
manera no és l'objectiu del joc, s'ha de passar gust de jugar i per
això cal no destorbar els jugadors. Aquests han d'estar pendents de
les cartes que juguen els altres jugadors: que si el de l'esquerra ha
sortit de bastos, que si el de la dreta no pot servir els oros i es
buida copes però ha cantat la politana d'espases, etc. i per això
s'ha d'estar centrat en el joc. I ja se sap que sense silenci perilla
la concentració. Ni una mosca no es pot sentir.
- I què vol dir jugar bé?
- Per
jugar correctament basta respectar les normes del joc, però per
jugar bé no només és jugar correctament. Per aprendre a jugar
correctament basta que quatre jugadors amb un joc de cartes hi posin
un poc de dedicació i aconseguiran ràpidament un domini correcte de
les normes. Jugar bé no és sinònim de tenir un domini complet,
exhaustiu, profund, acurat i idoni de les normes i per tant no forma
part de la descripció tècnica del joc. Si una parella porta a cada
joc molt bones cartes, difícilment perdrà, tant si juga bé com si
no hi juga. Però en una distribució més repartida de les cartes
amb més valor, guanyarà la parella que jugui bé.
Una de les
dificultats més rellevants que se solen trobar els aprenents del joc
és el fet que la carta amb més valor (el tres) no coincideix amb la
carta amb més puntuació (l'as). Aquest fet sol provocar-los moltes
d'errades a l'hora de servir i buidar-se les cartes, que poden induir
alhora altres errades a la seva parella, la qual cosa no és gens
desitjable. De fet, un comença a ser un bon jugador quan no provoca
errades ni en fa provocar al seu company.
- Cantar: cantar més que en Machín
- Quan
s'ha acabat la primera vasa i a la taula se sent: tres
tresos!
o tres
assos!
o la
de copes!
o quatre
dosos!,
hi sol haver algun comentari , a vegades xivarri si la cantada és
grossa. No és que s'atempti contra la norma sagrada, però tants de
punts sense gens d'esforç fan que algun jugador en deixi anar alguna
de sonada. Per exemple, " cantes
més que en Machín"
o "pareixes
un canari"
o "cantant
qualsevol guanya".
Una vegada torna la calma i s'ha demanat sobre la carta que manca per
arribar a la quartet,si és el cas, el joc segueix pel seu camí.
Això sí, pot haver quedat molt definit, i com més definit més
avorrit, sobretot pels perdedors.